Can Gelabert

Carrer Portella, s/n - 07350 - Binissalem - (Ver mapa abajo)

Lunes a viernes: 15:30 a 21:00h

Sábados: 10:00 a 13:00h

Inauguración

Sabado 4 de noviembre de 2017 • 12:00h

© Vegap

PORTADA    |    CURRICULUM    |    PINTURAS    |    GRAFICA  |    EXPOSICIONES    |   TEXTOS    |   CLASES    |    ENLACES    |    VIDEOS   |    CONTACTO

La mirada d’anada i volta

Ángel Pascual Rodrigo

4 de noviembre al 4 de diciembre de 2017

A Pepe Giménez Mas.

Habíamos proyectado un vuelo de ida y vuelta entre Oriente y Occidente

con su colección de arte oriental EL PÁJARO PROFETA y mis pinturas,

pero ha sido truncado por el destino en el último momento.

 

ÀNGEL PASCUAL RODRIGO: Essencial

Damià Pons

Vivim immersos dins un món saturat d’imatges que pretenen seduir-nos a força d’estridències i de sorpreses constants.

El ritme excitat, el xoc emocional compulsiu, l’antítesi com el primer motor de l’acte artístic, la vanitat de considerar que qualsevol ocurrència pot ser presentada com la descoberta d’un territori nou.

Aquests són alguns dels impulsos que caracteritzen una part de les manifestacions de l’art contemporani.

Tanmateix, també hi ha altres propostes artístiques que es presenten de manera més discreta, que saben que l’art és un ofici que requereix perseverança, que cerquen establir amb el contemplador del quadre una comunicació que defuig la cridòria i que està fonamentada en el silenci i en la reflexió. Aquesta és l’opció d’Àngel Pascual Rodrigo.

Una llarga trajectòria creativa, una identitat singular que el converteix en un artista inconfusible, una capacitat infinita d’anar fent variacions a partir d’uns mateixos elements (muntanyes, mar, arbres, celatges, niguls, rocam costaner, corrent d’aigua...) i d’un registre amplíssim de colors.

Els paisatges de l’artista són sempre simbòlics, ni tan sols remeten a espais concrets quan apareix un topònim en el títol del quadre. Són paisatges de l’ànima construïts amb elements de la naturalesa que han estat reduïts a figures arquetípiques i que funcionen com a correlats de tot un seguit d’aspiracions emocionals.

A la pintura de Pascual Rodrigo per damunt tot hi trobam la voluntat de crear un locus amoenus que sigui alternatiu a les intempèries i als sotracs de la vida quotidiana: còrpores geològiques que suggereixen l’amabilitat dels cossos humans en repòs, oasis de serenitat, la placidesa de la pau interior, la soledat reconfortada pel contacte directe amb la naturalesa, el sentiment de puresa que pot néixer si ens despullam de tot el que és sobrer, una oportunitat per a la reflexió, el refugi que ens protegeix de les maldats del món i de la història...

Tot plegat, una invitació a què entrem en el paradís.